Àcrates Llibertaries I (poemari de carrer)

 
Redueixes tot a negre,
que tenyeix d’amor aquest lloc.
I aquí, és el dolç olor a llibertat qui mana,
no pas el privilegi opressor.
 
No es pas ja la por qui frena
la lluita per un món millor.
I ara la idea remou la consciència
d’aquellx qui encara guarda rancor.
 
No ens fa por cobrir-nos el cos de cendra,
ni que el fum col•lapsi el pulmó,
Hem topat amb l’acràcia
 
I un fort vent conscient que ens agita,
ens omple de llibertat
 
Som valentes lluitadores,
Som destructores!
Que mori Europa, el capital i el patriarcat!
 
Contra tot domini,
de la certesa en som portadores,
i serem la màxima expres
i de cendra cobrin-nos-en el cos no ens fa por.
 
Recórrer perdudes el silenci
de somnis llibertaris trencadors,
Recórrer petites las ombres
presagis ja de temps millors.
 
Som creadores, solidàries,
Som llibertàries!
sió de l’ordre sense autoritat!
 
Cultivadores d’un nou món, sóm llibertàries!
I que visqui l'anarquia,
I que mori L'ESTAT!
 
 
Negra Cendra
Tags: acracialibertariopoemapoesíaanarquía
Submit to DeliciousSubmit to FacebookSubmit to StumbleuponSubmit to TechnoratiSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn
1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 Rating 0.00 (0 Votes)

Comentarios

  • No se han encontrado comentarios
Por favor, acceda con sus datos para poder comentar